TANCO LA PARADA

Degut als successos que s'han produït últimament, deixaré d'escriure en aquest bloc. Ho continuaré fent, es clar, ningú m'ho pot prohibir, però serà en un altre lloc. Com us vaig dir en un post anterior, la idea inicial era que aquest espai fos un lloc col·laboratiu. Per això vaig buscar el nom més adient per parlar de les coses del poble. Desgraciadament, no va ser així, només sóc jo qui aporto notícies i opinió.

La realitat m'ha fet veure que no he d'usar el nom de Mas de Barberans com a aparador o reclam de les meves opinions. No vull crear cap confusió a la gent. Vull ser lliure en expressar el que penso.

A partir d'ara podreu trobar les meves opinions sobre el que passa al món, al blog que fins ara tenia abandonat: xavi-estelle.blogspot.com

Quan hagi creat el bloc per parlar del Mas de Barberans, ja vos ho faré saber.

De nou, agrair la vostra atenció i que el ciberespai en torni a retrobar.

Alguna cosa s'ha mogut

Com si res hagués passat, ha aparegut el museu (Centre de Desenvolupament Rural) net com una patena. Als vidres hi pots veure el teu reflex si t'acostes lo suficient. A més hi han posat unes jardineres amb plantes. La part de dintre es veu buida i no es veu a ningú treballant. S'hi va fer una inversió d'un milió d'euros, cosa que està molt bé. Però ara hem pregunto, quan de temps estarà la infraestructura aturada sense donar cap valor afegit a la població ? La resposta està clara. Fins que arribin més diners.

Seria interessant saber de primera mà en quin estat es troba l'obertura del museu.

Les cases, les portes i els cotxes

Tornem a recuperar una vella reclamació. Fa referència al respecte mutu que entre persones es pressuposa i que hi ha vegades que es perd. La majoria de cases del poble, donen a dos carrers. Una de les portes és l'entrada principal i l'altra (li direm secundària), normalment, no s'utilitza tan. Alguna gent aparca el cotxe allí on els sembla, impedint la sortida de persones per aquestes portes secundàries. Que, si es van fer i l'Ajuntament les va permetre, son tan legítimes com les principals.

Aquesta reclamació, que sembla banal, no ho és. Vaig a posar algun exemples clars, imagineu que un dia hi ha un accident i s'ha treure alguna persona gran per aquesta porta, en cas d'incendi o que senzillament hagis d'usar-la com la principal. Situacions que no tens temps d'anar a buscar al propietari, ni cap obligació de fer-ho.

Què passaria si els tapessis la porta de casa d'ells ? Vos ho podeu imaginar, veritat ? S'acabaria el món. Per això torno a demanar civisme o no deixar aparcar els cotxes dins al nucli urbà.

Els efectes del vent

Després de la tempesta arriba la calma. Això deia el refrany. En el nostre cas és el vent. Dins el poble hi ha un arbre tombat i molta brossa als carrers degut a les violentes ratxes de vent que han bufat a primera hora d'aquesta tarde.

Podeu veure la notícia a El Períodico, que s'en fa ressò.

He extret el paràgraf per a que no calgui llegir tota la notícia:

"En las tierras del Ebre está soplando ya mistral y poniente con rachas de un centenar de kilómetros por hora en Mas de Barberans (Montsià) y El Perelló (Baix Ebre). En Horta de Sant Joan (Terra Alta) se han alcanzado los 76 kilómetros por hora."

Més enllà dels pregons

Avui, per segona vegada, s'ha repetit un pregó de lo més peculiar. L'Hípica les Ombries es fa ressò dels premis aconseguits en diferents competicions.

Fent un resum deia així: "Francesc Cueto va ser campió de Catalunya de Reining 2009 el dia 19 de Setembre. Esther va quedar campiona de Aragó de Reining 2009 el dia 4 d'Octubre ..." i més coses que no recordo.

Tinc entès que pagant 2 o 3 euros, l'Ajuntament fa un pregó amb el text que tu els passes. (Si hi ha algun error amb això, sis plau, rectifique-me perquè no n'he fet mai cap)

M'ha s'optat perquè és la primera vegada que sento una cosa així, acostumat als típics pregons per emmarcar quadres, per anar de viatge, reunions, la banda, etc ...

Espero que no us sobti que un dia sentiu, "Si voleu vendre una finca o una casa, contacteu amb fulanito amb el número de telèfon tal i qual i que viu al carrer tal ..." o "Sóc fulanito, demà no seré a casa, si voleu trobar-me, truqueu al telèfon tal". Hi ha que veure quines coses.

Ja tenim la deixalleria en funcionament

Ha tardat, però finalment ja podem gaudir d'una deixalleria municipal. Com quasi tothom sap, està ubicada darrera mateix el cementiri. Avui mateix ja s'obre al públic. Qui vulgui desprendre's d'una rentadora, rentaplats, nevera o qualsevol electrodomèstic de grans dimensions, mobles, ferros, etc. ja sap on dirigir-se.

Els horaris son: dilluns, dimecres i divendres de 16:00 - 18:00 hores i el dissabte de 10:00 a 13:00 i de 16:00 a 19:00 hores.

S'han repartits aquests papers per explicar a la gent que hi pot tirar.

Cal fer aclariments

Vull deixar clares algunes coses que creia que es sobreentenien però ja veig que no ha sigut així. Per això vaig a explicar-me millor.

Aquest espai va nàixer amb la idea que fos un espai on tothom que s'estimes el poble i vulgues col·laborar, podes fer-ho lliurement. La idea inicial era informar, objectivament, o sigui sense cap opinió de l'informant. Així ho vaig fer, fins que em vaig donar compte que ningú col·laborava (la gent només comentava les notícies que jo publicava). Però, jo volia anar més enllà, trobar col·laboradors que aportessin noves notícies, que jo mateix desconeixia.

Bé, això no ha sigut així. Ni aquí ni al grup del Facebook. Com vaig veure que només escrivia jo, vaig pensar, i perquè no poses la teva opinió, sobre coses que tothom n'és coneixedor ? Doncs això vaig fer.

Totes les notícies, aquí esmentades, no son cap fruit d'un treball d'investigació ni d'espionatge. Sinó que només faig divulgació de les coses que coneix tothom o son coses evidents que succeeixen al poble. En cap cas vull interferir en coses privades ni difondre cap informació que pugui ferir cap sensibilitat. No és en cap cas, la meva intenció. Ni molt menys, provocar cap enfrontament. Sempre intento parlar en general i en altres ocasions no posar cap nom.

Per altra banda està l'opinió, aquesta és personal, com qualsevol altra. Un pot estar d'acord o en desacord. Li pot molestar més o menys. Però els fets allí estan per a comentar-los. Teniu a la vostra disposició la web per fer els vostres comentaris sempre que ho trobeu convenient. Suposo que vivim en una societat lliure, i tothom és lliure de pensar el que vulgui, fins i tot, pensar el contrari de com ho fa la majoria.

Dos objectius son els que es persegueixen publicant les notícies en aquest bloc, en primer lloc, que la gent del poble pugui comentar les notícies.

I en segon lloc, que la gent que no viu al poble s'assabenti del que succeeix. Deixo a la consideració de cadascú, el separar la opinió de la notícia.

Espero haver aclarit una mica l'objectiu que persegueix aquest bloc. Agrair a tota la gent que em segueix, el seu suport durant aquest temps.

Gràcies per la vostra atenció.
Atentament,
Xavi Estellé Lázaro

El cotxe i el tractor

No era d'estranyar que alguna cosa com la que va passar la setmana passada succeís al nostre poble. Els poso en antecedents: Carrer Montsià, mitja tarde, un tractor intenta accedir a casa seva, on tanca tots els dies el tractor. Un altre cotxe aparcat, impedeix que el tractor faci la maniobra corresponent, impedint que la persona pugui entrar el tractor a casa seva.

Què va fer l'amo del tractor ? Deixar el tractor al mig del carrer. Suposo que totes les altres vegades que li passava, aparcava a un altre lloc i quan el veí corresponent es dignava a treure el cotxe, l'altre anava i entrava el tractor, amb les molèsties que això ocasiona.

Però, aquell dia va dir prou. Ja sabeu què diu el refrany: "la gota que fa vessar el vas". Això va provocar que no es pogués circular pel carrer, la gent havia de donar mitja volta. Fins que es va notificar als Mossos d'Esquadra. Aquests van pujar i van denunciar a les dues parts, al·legant que per aquestes 'tonteries' no els havien d'haver fet pujar.

Potser entre aquestes dues persones, ja no hi havia una relació molt fluïda, ja se sap que ser veïns desgasta, perquè s'ha de compartir un espai públic i no tothom està disposat.

He d'aplaudir la decisió d'haver aparcat el tractor al mig del carrer. Potser no era la situació més adient, perquè podia circular i aparcar en un altre lloc i potser també, anar a buscar al propietari del cotxe i dir-li que l'apartés. Però, això cansa, quan ja ho has dit una, dos i fins a tres vegades i la gent torna a fer el que li rota.

Conclusió: si no cedeixes a les malifetes d'aquesta gent, ets dolent. Molt dolent. Però els altres tenen dret a fer-ho sense cap mirament. Perquè com ho fan sempre, es creuen posseïdors del dret universal. Celebro que algú sigui valent de denunciar aquesta actuació.

Una lleona als Ports

Acabo de rebre aquesta notícia. Us deixo l'enllaç.

Comença la caça i alguna cosa més

Ja fa unes setmanes que ha començat la caça. La veritat és que no sóc cap admirador d'aquesta activitat, ens tot el contrari. M'he assabentat perquè els diumenges quan es fa fosc arriben els caçadors amb els seus trofeus a l'escorxador municipal. Escorxador que està situat al mig del poble i prop d'on visc. Sense ànim d'ofendre a ningú ni generalitzant a tothom, puc dir que quan arriben els caçadors, tot el carrer se n'assabenta. Com si volguessin atreure tota l'atenció. Quasi diria que fan una mitja festa.

Hem pregunto si aquesta activitat, es podria fer amb menys enrenou. Per exemple, amb la porta tancada i tots els participants dintre. Cosa que faria disminuir el volum de soroll i estarien dins el seu local sense molestar a ningú. Potser quan vingui l'hivern, això canviarà.

Talls de llum

Aquesta vegada feia sol i calor. Ni un núvol, ni descàrrega elèctrica, ni res paregut. Però la llum ha marxat. De cop, com ho fa el lladre quan és enxampat. Al cap de 10 minuts ha tornat com si res hagués passat. És veritat, que són 10 minuts d'un diumenge ? Res. A menys que estiguis treballant amb l'ordinador.

Cal treure's el barret davant les magnífiques infraestructures que tenim. Espero que no hem quedi sense llum mentre escric això. Aiii que s'en va la llum ....

Orins i defecacions de gat

Últimament el carrer Molí i el carrer Major s'han emplenat de gats que no tenen amo. Una gata va portar al món diferents cadells i tots els diferents gats que s'hi acaben reunint, fa que tot plegat faci molta pena. Pena per la olor d'orins (recordo un dia a les escales de la 'miranda') i defecacions que cada dia s'hi poden trobar (potser quan hi passeu algú ja s'ha encarregat de netejar-ho). Al carrer Major, en concret, el problema eren les puces. Al ser els carrers estrets, la ferum és insuportable. Esmentar l'últim succés, un gat petit va morir atropellat per un cotxe. I el van deixar al mig del carrer Molí.

Els gats, quan tenen gana, fan un só que s'en diu miol. Totes les nits, es senten miolar els gats, fins que algú els dóna menjar. Mentre miolen, els gossos lladren, i entre ells mantenen una conversa de lo més distesa. Per no dir, les baralles entre gats.

Segons diuen, els gats, no tenen amo. Com tothom sap, si algú no els alimentés, no hi serien. I el problema és aquest. Algú els dóna menjar tots els dies de l'any. Els veïns s'han queixat però la persona que els alimenta diu que mentre hi siguin els seguirà alimentant.

L'única sortida que tenen els veïns es fer fora els animals ells mateixos amb mesures gens eficients, com anar al darrera amb una escombra o espantar-los. Els animals tornen, no són estúpids, on hi ha menjar.

Els fets s'ha posat en coneixement de les autoritats competents de l'Ajuntament. La resposta de l'Ajuntament, és que l'última vegada que va tenir que venir la protectora d'animals a recollir-los, va ser l'Ajuntament qui van tenir que cobrir les despeses. La resta silenci.

Hauran de ser els mateixos veïns qui solucionen el problema. Perquè no cal ser cap honoris causa per saber que si la cosa continua així, acabarà malament.