18 d’abril 2008

Entre el poc i el massa està la mesura.

No hem puc estar de comentar el poc civisme que hi ha per part d'alguns masovers alhora de circular amb el cotxe pels nostres carrers. Tothom acceptem que amb l'amplada dels carrers i la direcció única s'ha de tenir una mica de paciència per exemple: quan s'aparca un cotxe al garatge, quan algú espera un altre que baixi de casa, quan algú està xerrant, operacions de càrrega i descàrrega (qui no s'ha trobat mai un carrer tallat perquè hi ha camions bloquejant el carrer), casos d'emergència, etcètera.

La meva paciència s'esgota quan veus algú que passa pel carrer i atura el cotxer per entrar a comprar a la botiga, o baixa a la caixa o caixer, o entra al bar a fer el cafè, comprar el pa, anar a la farmàcia, i un llarg etcètera que no cal ni anomenar. Jo hem pregunto perquè aquests veïns no poden aparcar fora al nucli urbà i entrar caminant tranquil·lament i fer salut, en canvi prefereixen col·lapsar a la gent que realment utilitza el cotxe per a treballar i als qui decideixen passar només quan és necessari.

Llavors penses, he sigut estúpid ?, hagués pogut fer el mateix. Reflexió poc encertada perquè si tots féssim el mateix la situació seria caòtica. Molt bé, però, com ho podem evitar ? Hem de protestar ? fent sonar el clàxon ? cridant ? dialogant i explicant la situació ?

L'altre cas flagrant és l'aparcament dels cotxes, furgonetes, motos i vehicles diversos dins el nucli urbà. Entenc que la gent vulgui tenir el cotxe prop de casa i no caminar, però hi ha vegades que aquesta mateixa desídia porta a aparcar el cotxe allí on els demés conductors hem de fer autèntiques peripècies per poder circular. El motiu torna ser el mateix, no caminar i tenir la comoditat de aparcar davant de casa. Com el veí ho fa, jo també. I així hem arribat a un punt que et fa por passar pel poble al migdia perquè no saps quina situació més inversemblant et trobaràs.

Demanar civisme serà massa cínic i demanar carrers solament per a vianants serà massa utòpic. Només hem queda la paciència, i de la bona.